Sobre nosaltres

L’ISOCAC (Història, societat, política i cultura des de Catalunya al món) és un grup de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya amb una llarga trajectòria des de la seva fundació (2007) esdevenint grup consolidat entre 2009 i 2017. El grup d'investigació l'integren professors de la Universitat Rovira i Virgili adscrits a l'Àrea d’Història Contemporània i a l'Àrea de Didàctica de les Ciències Socials, tot i que amb els anys s'ha establert una xarxa de col·laboracions amb investigadors i invertigadores d'arreu, especialment Europa i Sud-Amèrica. 

Al llarg d'aquests anys l'ISOCAC ha estat reconegut amb diversos projectes de recerca relacionats amb l'estudi de l'associacionisme, història del gènere i dels moviments socials, mutualisme i cooperativisme durant l'època contemporània, destacant Los espacios y la memoria de la sociabilidad popular en la Catalunya contemporánea (2011-2014) - HAR2011-28123, i Sociabilidades: espacios de construcción de la ciudadanía en Catalunya (1868-1939) (2015-2019) - HAR2014-54230. Com a resultat d'aquests projectes el grup va presentar la primera Base de dades de l'associacionisme català contemporani i l'obra col·lectiva La Catalunya associada (1868-1938). El grup segueix immers en aquesta línia d'investigació a partir del projecte I+D+i (2019) Historia de la Catalunya Subalterna Contemporánea: alternativas solidarias y cooperativas finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Actualment, l'ISOCAC també té en actiu El profranquisme estat-unidenc i britànic durant la primera Guerra Freda: protagonistes, agendes, estratègies d'influència i interlocutors espanyols (1945-1960) - HAR2017-82194 (2017-2021), coordinat pel Dr. Thomàs.

El grup fou fundat per l'historiador Pere Anguera Nolla (1953-2010), qui fou el primer catedràtic d'història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili. Pere Anguera va dedicar les seves recerques a quatre àmbits d'investigació històrica, que podríem resumir en: Història local; construcció d'identitats nacionals, símbols i mites; el carlisme i, per últim, el catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya.El grup ISOCAC fomenta la integració i participació dels seus membres en el territori que abasta el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i per extensió els territoris de parla catalana, amb diverses incursions al conjunt de l'estat espanyol, sense menystenir les relacions internacionals. La diversitat d'àmbits de recerca permet debats interns enriquidors i obre a tothom noves perspectives de reflexió i de recerca.



Fotografía de grup amb la presència d'esquerra a dreta de: Xavier Ferré, Josep M Pons, Antoni Gavaldà, Joan Maria Thomàs, Montserrat Duch i Ramon Arnabat (2018)

Montserrat Duch (ORCID), catedràtica d'Història Contemporània de la URV, exerceix de coordinadora del grup de recerca des del 2010 i investigadora principal del Projecte I+D+i (2019). Ha dedicat bona part de la seva trajectòria a l'estudi de la història social de la Catalunya del segle XX, en especial les polítiques de memòria, els usos públics de la història i la història de les dones. És vicepresidenta de l'Asociación de Historia Contemporánea  des del 2015 i directora de la col·lecció Atenea d’Arola Editors, dedicada a l’estudi sobre dones, gènere i feminismes. És membre del Consell de redacció de Recerques. Història. Economia. Cultura, així com d’Historia del presente i la revista Ayer. Entre les seves darreres publicacions, destacaríem Sociabilidades en la Historia (coord. 2015), juntament amb Santiago Castillo; i Sociabilitats a la Catalunya contemporània. Temps i espais en conflicte (ed. 2015), juntament amb els també investigadors de l'ISOCAC Ramon Arnabat i Xavier Ferré. Memorias subordinadas en la Cataluña autónoma (1980-2003): exilio y antifranquismo. Historia del Presente (31), 2018, pp. 159-172. Amb Joaquim Nadal (eds), Els ateneus a Catalunya, sociabilitat i catalanisme popular, 2018. Conjuntament amb Ramon Arnabat i Josep Maria Pons-Altés, "El asociacionismo en la construcción de la ciudadanía en la Catalunya y la Emília-Romaña contemporáneas". Historia Social (95), 2019, pp. 63-84. "El mutualismo en Cataluña: la incipiente construcción desde abajo de la ciudadanía social (1890-1936)". Historia Contemporánea (61), 2019, pp. 797-833. "Els feminismes del segle XX a Catalunya". Butlletí de la Societat Catalana d'estudis Històrics (31), 2020, pp. 233-290. Amb Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà (coords) La Catalunya associada (1868-1938) (2020). En matèria d'internacionalització, Montserrat Duch ha participat en diversos seminaris de postgrau a Itàlia, Polònia i Brasil.

Joan Maria Thomàs (ORCID). Investigador ICREA Acadèmia (2013-2018), catedràtic d'història contemporània de la URV i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història. Ve basant les seves investigacions en tres àmbits. Per una banda estudia el Règim franquista, especialment el seu vessant feixista. En segon lloc, estudia les relacions dels EE.UU. amb Espanya durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial,  i en tercer lloc aborda qüestions comparatives i aspectes de guerra econòmica durant la Segona Guerra Mundial incloent els àmbits xinès i japonès. En l'actualitat coordina el projecte El profranquisme estat-unidenc i britànic durant la primera Guerra Freda: protagonistes, agendes, estratègies d'influència i interlocutors espanyols (1945-1960) - HAR2017-82194 (2017-2021). Ha estat conferenciant i profesor visitant les universitats de Wisconsin at Madison, London School of Economics, Otago, Adelaide, Tokyo Metropolitan, Tel Aviv, Jawaharlal Nehru, Jamia Millia Islamia, Mysore, Hyderabad, Nanjing, Dalian, Tianjin i el Colegio de México. És membre dels consells editorials de “Journal of Contemporary History”, “Segle XX. Revista Catalana d’Història”, “Comillas International Journal”i “Franquisme i Transició”. D'entre les seves últimes monografies destacaríem:  El Gran Golpe. El “Caso Hedilla” o como Franco se quedó con Falange (Debate/ Penguin Random House, 2014); Franquistas contra franquistas. Luchas por el poder en la cúpula del règimen de Franco (Debate, 2016); José Antonio. Realidad y mito (Debate, 2017), José Antonio Primo de Rivera: The Reality and Myth of a Spanish Fascist Leader (Berghahn Books, 2019), i la reedició d'una de les seves publicacions més reconegudes, Los Fascismos españoles (Ariel, 2019).

Antoni Gavaldà (ORCID) segueix una doble línia d'investigació: l'una relacionada amb l'associacionisme agrari català, el sindicalisme del segle XX i la política econòmica del franquisme, i l'altra, basada en la didàctica de les ciències socials. Forma part del consell de redacció de "Plecs d'Historia Local" de la revista L'Avenç (Barcelona), i director de la col·lecció Cooperativistes Catalans, de la Fundació Roca i Galès (Barcelona). Entre les seves darreres publicacions d'història destaca Josep Roig Magriñá. La cooperaria agrária valente, de gestió eficaç. (Editat amb Marcel·lí Piñana, 2018) . ¡Viva el sindicato! Pagesos a les Terres de l'Ebre (1939-1944) (2011) i arran de la troballa d'un testimoni inèdit, n'ha sortit una altra obra, publicada juntament amb Josep Clara, La fractura militar de la Guerra Civil (1936-1939). El cas de Juan Fernández Fernández (2010) i una trilogia d'obres referides al sindicalisme de les comarques de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, totes el 2013. En la vessant didàctica ha estat assessor didàctic dels quatre volums d'Edicions 62 de l'obra Història il·lustrada de Catalunya. Per a petits i grans (Barcelona, 2008) i ara ho és de l'obra Història de Catalunya en 7 volums, així com redactor, de la mateixa editorial. Conjuntament amb Josep M. Pons ha publicat “La utilidad de la educación social para la ciudadanía europea” Rosa M. ÁVILA, Beatrice BORGHI i Ivo MATTOZZI (Ed.), L'Educazione alla cittadinanza europea e la formazione degli insegnanti. Un progetto educativo per la 'Strategia di Lisbona'. Bolonya, Pàtron Editore, 2009. (Barcelona), i també són coordinadors i redactors del llibre El tractament de les ciències socials per a l’educació primària: proposta teòrica i pràctica (Tarragona, 2013). Un dels últims llibres és: Fam de pa i de terra. La col·lectivització agrària a Catalunya (Arola Editors, 2016).

Ramon Arnabat (ORCID): ha explorat diverses línies d'investigació al llarg de la seva dilatada trajectòria. Per una banda, ha esdevingut un dels màxims exponents en l'estudi de la Crisi de l'Antic Règim a Catalunya (1808-1833), on ha estudiat la irrupció del moviment liberal i el Trienni Liberal, amb publicacions com La Revolució de 1820 (2001) i Visca el Rei i la Religió! (2006), diversos articles i ponències a congressos. Aquesta tasca la completen llibres, articles i participacions en seminaris i congressos sobre la Il·lustració catalana; la guerra del Francès, com La guerra del Francès 200 anys després (2012); l'exili durant el segle XIX: El exilio cotidiano: sociedad, violencia y guerra civil en el siglo XIX, a Cahiers de civilisation espagnole contemporaine (21), 2018. També hauríem de destacar la seva recerca entorn el món associatiu i la sociabilitat durant el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX, que ha estat objecte d'una de les seves darreres monografies: Asociaos y séreis fuertes. Sociabilidades, modernizaciones y ciudadanías en España, 1860-1930 (2019). Un altre eix de la seva recerca ha estat la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme amb diverses publicacions, entre les que podríem destacar: Atac i defensa de la rereguarda: els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre. 1936-1939 (2013); conjuntament amb Òscar Jané i Carles Santacana (coords) La Segona República. Balanç historiogràfic des dels estudis locals (2019). També ha publicat, juntament amb Xavier Ferré, Ateneus. Cultura i llibertat: associacionisme a la Catalunya contemporània (ed. 2015). A més de fer aportacions novedoses relacionades amb la recerca i la transferència de la Guerra Civil, recollides a Estratègies i de recerca i transferència del coneixement històric-arqueològic (2010).

Josep M. Pons-Altés (ORCID) centra les seves línies d'investigació en la didàctica de les ciències socials i la història social de la política. Entre les seves publicacions destaquen els llibres El poder polític a Lleida (1843-1854). Eleccions i pronunciaments (1998, Premi Josep Lladonosa d'història local), Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX (2002), Luís Companys, els orígens d'un símbol (2005), junt amb Manuel Lladonosa i Quintí Casals La construcció de la modernitat a Lleida: Manuel Fuster i Arnaldo i el seu temps (1808-1864)" (2009), Pere Boldú i Tilló. Cooperació i formació (Barcelona i Valls, 2013) i la participació en El treball cooperatiu. Una estratègia per ensenyar i aprendre des de les ciències socials (2016). Amb Antoni Gavaldà ha estat editor del llibre El tractament de les ciències socials per a l'educació primària: proposta teòrica i pràctica (2013). Ha publicat articles en revistes com Afers, Historia Social, International Jornal of Iberian Studies, Íber, Investigación ela Escuela, Comunicació Educativa o Storia e Futuro. Rivista di storia e storiografia.

L'ISOCAC, a més, disposa d'una xarxa d'investigadors amb estatus de col·laboradors del grup:

Javier Tébar: va ser director de la Fundació Cipriano García i és director a l'Arxiu Històric de CC.OO. de Catalunya. Les seves línes de recerca s'han centrat en l'àmbit de la història social i política dels anys trenta, la dictadura franquista i la transició política espanyola. 

Xavier Casals. Ha investigat la ultradreta espanyola i internacional a la seva tesi Neonazis a Espanya (1995) i a d'altres obres: La tentación neofascista en España (1998), Ultrapatriotas (2003), Political survival on the extreme right (2005) -com a editor i coautor- i Ultracatalunya (2007). Ha analitzat també les relacions entre dictadura i monarquia, així com el canvi de sistema polític a Catalunya i Espanya amb la irrupció de la democràcia.

Maties Ramisa: Ha estudiat la crisi política de la Guerra del Francès i la història parlamentària d'Espanya durant el s. XIX. Sobre el primer aspecte s'ha centrat especialment a Catalunya i les repercussions d'aquest conflicte. Aspectes militars com batalles, destruccions, reclutament, estratègies, etc. També ha analitzat el personal polític català que fou elegit diputat o senador a les Corts espanyoles, i ha dut a terme biografies d'alguns d'aquests.

Jordi Guixé. Director de l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM) i professor associat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Les seves línies actuals de recerca són, per una banda, les realitats repressives, polítiques i diplomàtiques durant la Segona Guerra Mundial entre l'Espanya franquista, la República exiliada, França i Alemanya. Per altra banda, ha estudiat les polítiques públiques de memòria comparades a nivell transnaciononal entre diferents països europeus i llatinoamericans.

Adrián Cabezas Sánchez. Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i actualment doctorand en Història Econòmica a la mateixa universitat amb la tesi Les Companyies Ferroviàries a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939): de la col·lectivització a la nacionalització. La seva línia de recerca és la Guerra Civil, on ha investigat temes poc tractats a la historiografia com les defenses costaneres. És també autor de diferents obres relacionades amb la Guerra Civil, i un dels membres fundadors del Grup de Recerca i d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil (GIEGC).

Xavier Ferré s'ha dedicat a sistematitzar i actualitzar àmbits del pensament polític vinculats a la ideologia nacional i a la història cultural catalana. D'entre les seves darreres publicacions destaquem Joan Poblet i Teixidó. La qüestió agrària com a qüestió nacional (2017).

Jordi Roca Vernet (ORCID). Va ser beneficiari d'un contracte Beatriu de Pinós amb el grup ISOCAC. Les seves principals línies de recerca abasten el trànsit de l'edat moderna a la contemporània i són: la història social i cultural de la política durant la primera meitat del segle XIX; i la història política i constitucional del segle XVIII. Quant als seus projectes de recerca aborden l'anàlisi dels espais urbans de la política, l'eclosió de les idees federals i democràtiques, i la reflexió al voltant de la cultura constitucional catalana dels segles XVIII i XIX.

Finalment, l'ISOCAC manté una important tasca formativa del joves historiadores i historiadors que han culminat o estan en procés d'elaboració de les respectives tesis doctorals, i que disposen de diferents vies de finançament entorn al grup de recerca:

Meritxell Ferré: Beca predoctoral del Departament d'Història i Història de l'Art. El desembre de 2013 va presentar la seva tesi doctoral titulada "Pensament i acció del moviment feminista a Catalunya durant la Transició (1975-1985)", sota la direcció de la Dra. Montserrat Duch.

Mireia Ros: Beca de projecte del grup ISOCAC. El desembre de 2013 va defensar la tesi doctoral "Presoners del moviment republicà irlandès. Her Majesty's Armagh Prision (1981-1982)". Va ser dirigida per Montserrat Duch.

Neus Baeuna: Beca de projecte del grup ISOCAC. Va estudiar les bases socioculturals del catolicisme obrer en els principals cinturons industrials catalans (1951-1977). Dirigida per Joan Maria Thomàs i el Dr. Tébar.

Agustí Agramunt: Beca predoctoral FI-AGAUR de la Generalitat de Catalunya. Ha elaborat la tesi sobre economia i societat a la regió catalana de l'Ebre al s. XIX amb el títol: "Desenvolupament i subdesenvolupament de les Terres de l'Ebre durant els segles XVIII i XIX" (2015). Menció internacional. Dirigida pel Dr. Arnabat.

Judit Vidal: Beca predoctoral del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV. Al juny de 2015 va defensar la seva tesi doctoral "L'aprofitament del mar en els segles XVI i XVII: estudi comparatiu de les almadraves de la corona d'Aragó". Menció internacional.

Alba Alonso: Beca predoctoral Martí Franquès Fellowship. Va dur a terme una investigació de les mines del Comtat de Prades i la Baronia d'Entença, comparant la seva rendibilitat amb altres explotacions peninsulars i europees. Tesi defensada l'any 2017 amb el títol: "La minería en la baronía de Entença (Baix Priorat) durante época Moderna. La regulación y explotación de las minas de galena, cobre y manganeso en los siglos XV, XVI y XVII".

Francesc Fortuño: Beca predoctoral del projecte. Tesi defensada l'any 2017 amb el títol: "Franquisme i associacionisme a la Catalunya rural: El Priorat (1939-1959)", dirigida per Montserrat Duch.

Edgard Sansó: Beca predoctoral Martí Franquès. Sota la direcció de Montserrat Duch, va defensar la tesi doctoral " Una mirada republicana a la tercera Catalunya (1931-1939)" l'any 2018.

Jordi Carrillo: Beca predoctoral de projecte. Realitza la seva tesi doctoral sobre la simbologia franquista de postguerra al món urbà. Dirigida per Montserrat Duch.

Carlos Moruno: Beca predoctoral FI-AGAUR (2019) de la Generalitat de Catalunya. La seva tesi doctoral estudia les restauracions absolutistes durant la Crisi de l'Antic Règim a Catalunya. Supervisada per Ramon Arnabat. 

Sara Masalias: Beneficiada amb una beca FPI (2021), inicia la seva tesi doctoral entorn a l'estudi de la conflictivitat laboral femenina i les alternatives solidàreis i cooperatives creades per dones a Catalunya durant el segon franquisme i la transició democràtica. Sota la supervisió de Montserrat Duch. 

Albert Irigoyen: Beca personal investigador predoctoral FI_SDUR (2021) de la Generalitat de Catalunya. La seva tesi doctoral estudia l'ensenyament-aprenentatge de les Ciències Socials a través de la cooperació a l'aula en els Graus de formació de mestres. Sota la direcció del Dr. Josep Maria Pons-Altés i el Dr. Antoni Gavaldà.