Sobre nosaltres

L’ISOCAC és un grup de recerca consolidat, des de l'any 2009, (revalidat l'any 2017) i reconegut per la Generalitat de Catalunya, heterogeni, format per la majoria de professorat de la Universitat Rovira i Virgili adscrit a l'Àrea d’Història Contemporània i a l'Àrea de Didàctica de les Ciències Socials. Configura, doncs, un grup en perfecta interrelació investigadora i divulgativa, amb un notable arrelament a l'entorn social. El 2014 la Generalitat va revalidar-ne la condició de grup de recerca consolidat.

El grup ISOCAC (Història, societat, política i cultura des de Catalunya al món), fomenta la integració i participació dels seus membres en el territori que abasta el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i per extensió els territoris de parla catalana, amb diverses incursions al conjunt de l'estat espanyol, sense menystenir les relacions internacionals. La diversitat d'àmbits de recerca permet debats interns enriquidors i obre a tothom noves perspectives de reflexió i de recerca.


El grup de recerca fou fundat per l'historiador Pere Anguera Nolla (1953-2010), qui fou el primer catedràtic d'història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili. Pere Anguera va dedicar les seves recerques a quatre àmbits d'investigació històrica, que podríem resumir en: Història local; construcció d'identitats nacionals, símbols i mites; el carlisme i, per últim, el catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya. Es pot consultar l'aportació imprescindible de Pere Anguera a la història contemporània de Catalunya i Espanya en l'article de Montserrat Duch a la revista Ayer (núm. 87/2012) "Pasión por la historia. Pere Anguera" (https://www.ahistcon.org/PDF/numeros/ayer87.pdf). La seva ciutat, Reus, va inaugurar el 18 de novembre de 2015 la biblioteca Pere Anguera, coincidint amb l'aniversari del naixement de l'historiador. Aquest equipament cultural alberga el llegat bibliogràfic, especialitzat en història contemporània i local, que Pere Anguera va deixar a la ciutat (http://www.reus.cat/ajuntament/biblioteca-pere-anguera).




Fotografía de grup amb la presència d'esquerra a dreta de: Xavier Ferré, Josep M Pons, Antoni Gavaldà, Joan Maria Thomàs, Montserrat Duch i Ramon Arnabat (2018)

Montserrat Duch, exerceix, des del traspàs  de Pere Anguera, de coordinadora del grup de recerca i investigadora principal del Projecte d'R+D+I Sociabilidad: Espacios de construcción de la ciudadania. A més, és vicepresidenta de l'Asociación de Historia Contemporánea  des del 2015. També és directora de la col·lecció Atenea d’Arola Editors, dedicada a l’estudi sobre dones, gènere i feminismes. És membre del Consell de redacció de “Recerques. Història. Economia. Cultura”, així com d’”Historia del presente”. Entre les seves publicacions, destaca La dictadura franquista: Reus 1939-1975 (2003); Dones Públiques. Política i gènere a l’Espanya del s. XX (2005); La Segona República espanyola (ed) (2008); Micaela Chalmeta (2009), De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982, amb Meritxell Ferré (2009) i El gènere de la Polis, la trajectòria de les dones en el catalanisme polític (coord. 2013). Ha dirigit la col·lecció Història de Tarragona (6 volums) i és coautora, juntament amb Tomàs Carot, del volum V, Segle XX (2011). La història social del s. XX, en les seves vessants locals, catalanes i espanyoles, constitueix una de les seves línies d’investigació, que completa amb la dedicada a les politiques de memòria i els usos públics de la història, tot participant en congressos i obres col·lectives. com "A l’entorn dels usos públics de la història: (des)memòria republicana en la Catalunya actual?" (2008). “Identidades y pertenencias en el societarismo de previsión social”, VI Congreso de Historia Social (2008) o “Sobre la simbología franquista: conflictos, memorias e identidades” Barcelona (2008). Ha publicat també: Quimeres. Sociabilitats i memòries col·lectives a la Catalunya del s. XX (2012); ¿Una ecología de las memorias colectivas? De la transición española a la democracia revisitada (2014), sobre la gestió de la memòria a la Transició; Historia de la Sociabilidad contemporánea. Del asociacionismo a las redes sociales (ed. 2014), juntament amb Ramon Arnabat; Sociabilidades en la Historia (coord. 2015), juntament amb Santiago Castillo; i Sociabilitats a la Catalunya contemporània. temps i espais en conflicte (ed. 2015), juntament amb els també investigadors de l'ISOCAC Ramon Arnabat i Xavier Ferré. En matèria d'internacionalització, Montserrat Duch ha participat en diversos seminaris de postgrau a Itàlia, Polònia i Brasil.

Joan Maria Thomàs, Investigador ICREA Acadèmia 2013, ve basant les seves investigacions en tres àmbits. Per una banda estudia el Règim franquista, especialment el seu vessant feixista, essent autor de 8 llibres sobre aquesta temática. En segon lloc, estudia les relacions dels EE.UU. amb Espanya durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, amb 2 llibres publicats a Espanya i als EEUU; i en tercer lloc aborda qüestions comparatives i aspectes de guerra econòmica durant la Segona Guerra Mundial incloent els àmbits xinès i japonès. És Investigador Principal del Proyecto "El profranquismo estadounidense y británico durante la primera Guerra Fría: protagonistas, agendas, estrategias de influencia e interlocutores españoles (1945-1960).  Ha estat conferenciant i profesor visitant les universitats de Wisconsin at Madison, London School of Economics, Otago, Adelaide, Tokyo Metropolitan, Tel Aviv, Jawaharlal Nehru, Jamia Millia Islamia, Mysore, Hyderabad, Nanjing, Dalian i Tianjin. És membre dels consells editorials de “Journal of Contemporary History”, “Segle XX. Revista Catalana d’Història”, “Comillas International Journal”i “Franquisme i Transició” i ha rebut els premis Ciutat de Barcelona d’Història 1992 i de la Crítica “Serra d’Or” 1993. Els seus últims llibres són:  Los Fascismos españoles (Planeta, 2011); Roosevelt, Franco, and the End of the Second World War (Palgrave-macmillan, 2011); El Gran Golpe. El “Caso Hedilla” o como Franco se quedó con Falange (Debate/ Penguin Random House, 2014); i Franquistas contra franquistas. Luchas por el poder en la cúpula del règimen de Franco (Debate, 2016) o  el recentment publicat: Jose Antonio. Realidad y mito (2017)

Antoni Gavaldà segueix una doble línia d'investigació: l'una relacionada amb l'associacionisme agrari català, el sindicalisme del segle XX i la política econòmica del franquisme, i l'altra, basada en la didàctica de les ciències socials. Forma part del consell de redacció de "Plecs d'Historia Local" de la revista L'Avenç (Barcelona), i director de la col·lecció Cooperativistes Catalans, de la Fundació Roca i Galès (Barcelona). Entre les seves darreres publicacions d'història destaca Josep Roig Magriñá. La cooperaria agrária valente, de gestió eficaç. (Editat amb Marcel·lí Piñana, 2018) . ¡Viva el sindicato! Pagesos a les Terres de l'Ebre (1939-1944) (2011) i arran de la troballa d'un testimoni inèdit, n'ha sortit una altra obra, publicada juntament amb Josep Clara, La fractura militar de la Guerra Civil (1936-1939). El cas de Juan Fernández Fernández (2010) i una trilogia d'obres referides al sindicalisme de les comarques de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, totes el 2013. En la vessant didàctica ha estat assessor didàctic dels quatre volums d'Edicions 62 de l'obra Història il·lustrada de Catalunya. Per a petits i grans (Barcelona, 2008) i ara ho és de l'obra Història de Catalunya en 7 volums, així com redactor, de la mateixa editorial. Conjuntament amb Josep M. Pons ha publicat “La utilidad de la educación social para la ciudadanía europea” Rosa M. ÁVILA, Beatrice BORGHI i Ivo MATTOZZI (Ed.), L'Educazione alla cittadinanza europea e la formazione degli insegnanti. Un progetto educativo per la 'Strategia di Lisbona'. Bolonya, Pàtron Editore, 2009. (Barcelona), i també són coordinadors i redactors del llibre El tractament de les ciències socials per a l’educació primària: proposta teòrica i pràctica (Tarragona, 2013). Un dels últims llibres és: Fam de pa i de terra. La col·lectivització agrària a Catalunya (Arola Editors, 2016).

Ramon Arnabat dóna a conèixer els resultats de la seva àmplia recerca sobre la crisi de l'Antic Règim a Catalunya i el Trienni Liberal amb diverses publicacions entre les que destaquen els llibres La Revolució de 1820 (2001) i Visca el Rei i la Religió! (2006), diversos articles i ponències a congressos. Aquesta tasca la completen llibres, articles i participacions en seminaris i congressos sobre la Il•lustració catalana; la guerra del Francès, com La guerra del Francès 200 anys després (2012); l'exili durant el segle XIX; i el món associatiu i la sociabilitat durant el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX. Un altre eix de la seva recerca ha estat la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme amb diverses publicacions, entre les que destaquen: Tots els Noms: les víctimes de la guerra civil al Penedès (2010) i Atac i defensa de la rereguarda: els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre. 1936-1939 (2013). També ha publicat, juntament amb Xavier Ferré, Ateneus. Cultura i llibertat: associacionisme a la Catalunya contemporània (ed. 2015). A més de fer aportacions novedoses relacionades amb la recerca i la transferència de la Guerra Civil, recollides a Estratègies i de recerca i transferència del coneixement històric-arqueològic (2010).

Josep Maria Pons centra les seves línies d'investigació en la didàctica de les ciències socials, el liberalisme del segle XIX, les elits polítiques i els estudis biogràfics. Entre les seves publicacions destaquen els llibres "El poder polític a Lleida (1843-1854). Eleccions i pronunciaments" (1998, Premi Josep Lladonosa d'història local), "Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX" (2002), "Lluís Companys, els orígens d'un símbol" (2005), junt amb Manuel Lladonosa i Quintí Casals "La construcció de la modernitat a Lleida: Manuel Fuster i Arnaldo i el seu temps (1808-1864)" (2009), coordinació junt amb Antoni Gavaldà d'"El tractament de les ciències socials per a l'educació primària: proposta teòrica i pràctica" (2013) i "Pere Boldú i Tilló. Cooperació i formació" (2013). També ha estat assessor científic i documentalista a les exposicions “Ernest Lluch, l’esforç per construir un país” (2007 i 2009) i “Modernització i catalanisme. La Diputació de Barcelona ara fa 100 anys” (2010).

Jordi Roca Vernet. Actualment té una vinculació amb l'ISOCAC a través d'un contracte Beatriu de Pinós. Les seves principals línies de recerca abasten el trànsit de l’edat moderna a la contemporània i són: la història social i cultural de la política durant la primera meitat del segle XIX; i la història política i constitucional del segle XVIII. Des d’una perspectiva geogràfica el seu camp d'investigació abasta la història transnacional de les revolucions liberals, l’estudi de la gènesi del discurs nacional espanyol a Catalunya i la història politicocultural a Barcelona. Quant als seus projectes de recerca en curs, aquests aborden l’anàlisi dels espais urbans de la política (places, presons, clubs, espais clandestins i l’exili), l’eclosió de les idees federals i democràtiques, i la reflexió al voltant de la cultura constitucional catalana dels segles XVIII i XIX. Entre les publicacions més rellevants destaquen les monografies següents: La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors (premi Jaume Vicens Vives 2009, IEC), i Tradició constitucional i història nacional (1808-1823). Llegat i projecció política d’una nissaga catalana: els Papiol (beca de recerca Ernest Lluch, 2009). En diversos articles publicats ha analitzat la història parlamentària, el republicanisme, els mites de Pau Claris i Napoleó i la cultura política visual del primer liberalisme. També s’ha ocupat en distints capítols de llibre d’abast nacional i internacional del constitucionalisme federal i republicà, de la història de les dones revolucionàries, de la pluralitat d’espais de representació nacional i dels processos de nacionalització. Per acabar ha participat en algunes iniciatives per transferir la recerca universitària a la societat a través de l’exposició “Els catalans i la Constitució de 1812” i “1714. L’aposta catalana”, o la redacció dels continguts històrics del web de l’Ajuntament de Barcelona sobre la commemoració Tricentenari de 1714.

El grup ISOCAC, a més, disposa d'una xarxa d'investigadors amb estatus de col·laboradors del grup. Els seus integrants són:

 Dr. Javier Tébar: Les seves línies de recerca s’han centra en l’àmbit de la història social i política dels anys trenta, la dictadura franquista i la transició política espanyola. Entre d’altres obres col·lectives, ha participat a: Historia de Comisiones Obreras (1993); Asturias 1962. Los efectos de los movimientos huelguísticos en España (2002); Història Agrària del Països Catalans, volum 4 (2006). És editor i coautor de El movimiento obrero en la gran ciudad (2011), a més d’autor de Reforma, revolución y contrarrevolución agrarias (1931-1939) (2006) i del Dietari de postguerra del baró d'Esponellà, 1940-1945 (2010). L'última obra publicada és Barcelona, anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes (1940-1945) (2011). Flor de Vent Edicions. Recentment ha publicat l'article "Barcelona, escenario simbólico del paso a la “neutralidad” franquista durante la Segunda Guerra Mundial" al Bulletin for Spanish and Portuguese Historical Studies. És director de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya des de 1990, i actualment és codirector de SEGLE XX, revista catalana de historia.

Dr. Xavier Casals. Ha investigat la ultradreta espanyola i internacional a la seva tesi Neonazis a Espanya (1995) i a d'altres obres: La tentación neofascista en España (1998), Ultrapatriotas (2003), Political survival on the extreme right (2005) -com a editor i coautor- i Ultracatalunya (2007). Ha analitzat també les relacions entre dictadura i monarquia a Miguel Primo de Rivera (2004) i Franco y los Borbones (2005). Darrerament analitza el canvi del sistema polític a Catalunya i Espanya: El oasis catalán (1975-2010), Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI (2012), de la que és coautor i coeditor amb Joan Marcet, i El pueblo contra el parlamento. El nuevo populismo en España. 1989-2013 (2013).

Dr. Maties Ramisa: Ha estudiat la crisi política de la Guerra del Francès i la història parlamentària d'Espanya durant el s. XIX. Sobre el primer aspecte s'ha centrat especialment a Catalunya i les repercussions d'aquest conflicte. Aspectes militars com batalles, destruccions, reclutament, estratègies,etc.; aspectes econòmics (fiscalitat, costos, sectors productius...), i aspectes socials, polítics i ideològics. I, sobre el segon aspecte, ha analitzat el personal polític català que fou elegit diputat o senador a les Corts espanyoles, i realització de les biografies d'alguns dels diputats i senadors, amb especial atenció al context del personatge i a la seva activitat parlamentària.

Dr. Jordi Guixé: Les seves línies actuals de recerca són dobles, per una banda segueix aprofundint sobre les realitats repressives, polítiques i diplomàtiques durant la segona guerra mundial entre l'Espanya Franquista, la República exiliada, França i Alemanya. Per altra banda està present en dos projectes de recerca sobre les polítiques públiques de memòria comparades a nivell transnacional entre diferents països europeus i llatinoamericans. Els eixos de treball són: Els poders i la memòria i la memòria i l'espai públic, pels anys vinents. 

Dr. Adrián Cabezas Sánchez. Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i actualment doctorand en Història Econòmica a la mateixa universitat amb la tesi Les Companyies Ferroviàries a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939): de la col·lectivització a la nacionalització. La seva línia de recerca és la Guerra Civil, on ha investigat temes poc tractats a la historiografia com les defenses costaneres. De fet, la seva tesi doctoral va ser La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939) (2013). És autor també de diferents obres relacionades amb la Guerra Civil, i un dels membres fundadors del Grup de Recerca i d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil (GRIEGC).

Xavier Ferré s'ha dedicat a sistematitzar i actualitzar àmbits del pensament polític vinculats a la ideologia nacional i a la historia cultural catalana. La ideologia nacional d'Antoni Rovira i Virgili. De la nació cultural a la nació política (2005) ha concretat la totalitat de factors explicatius que defineixen la concepció política de la nació per part de l'intel·lectual i periodista polític. Nació i excursionisme: la Biografia intel·lectual de Joaquim Santasusagna (2006) defineix globalment l'evolució de la idealitat d'aquest historiador de la cultura i teòric de l'excursionisme. En el Pensament positivista a Catalunya (2007) analitza els corrents disciplinaris del positivisme que han tingut concreció en la historia dels moviments socials de la Catalunya Contemporània. Recentment, ha publicat el llibre Construcció nacional: trajectòries i referents (2010) Ramon Amigó, pedagog del territori (1925-2011). Aportació a la sociabilitat cultural (2013). Publicacions de l'Abadia de Montserrat o l´última publicació: Joan Poblet i Teixidó. La qüestió agraria com a qüestió nacional (2017).

Finalment, l'ISOCAC manté una important tasca formativa de joves historiadores i historiadors que han culminat o estan en procés d'elaboració de les respectives tesis doctorals, i que disposen de diferents vies de finançament de dintre i fora del marc de grup de recerca.

Dra. Meritxell Ferré: Beca predoctoral del Departament d'Història i Història de l'Art. El desembre de 2013 va presentar la seva tesi doctoral titulada "Pensament i acció del moviment feminista a Catalunya durant la Transició (1975-1985)", sota la direcció de la Dra. Montserrat Duch. 

Dra. Mireia Ros: Beca de projecte del grup ISOCAC. El desembre de 2013 va defensar la tesi doctoral "Presoneres del moviment republicà irlandès. Her Majesty's Armagh Prision (1971-1982)", la directora de la qual va ser Montserrat DuchActualment Mireia Ros està treballant com a documentalista en el projecte de l'associacionisme a Catalunya en l'edat contemporània.

Neus Baena: Beca de projecte del grup ISOCAC. Estudia les bases socioculturals del catolicisme obrer en els principals cinturons industrials catalans (1951-1977). Dirigida pel Dr. Thomàs i el Dr. Tébar. 

Dr. Agustí Agramunt: Beca predoctoral FI-AGAUR de la Generalitat de Catalunya. Ha elaborat la tesi sobre economía i societat a la regió catalana de l'Ebre al s. XIX amb el  títol:  "Desenvolupament i subdesenvolupament de les Terres de l'Ebre durant els segles XVIII i XIX"  (2015) . Dirigida pel Dr. Ramon Arnabat.  

Dra. Judit Vidal: Beca predoctoral del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV. Al juny de 2015 va defensar la seva tesis doctoral " L'aprofitament del mar en els segles XVI I xvii: estudi comparatiu de les almadraves de la corona d'apagó

Dra. Alba Alonso: Beca predoctoral Martí Franquès Fellowship. Porta a terme la investigació de les mines del Comtat de Prades i la Baronia d'Entença, comparant la seva rendibilitat amb altres explotacions peninsulars i europees. Tesis defensada l'any 2017 amb el títol de: "La minería en la baronía de Entencça (Baix Priorat) durante época Moderna. La regulación y explotación de las minas de galena, cobre y manganeso en los siglos XV, XVI y XVII."

Dr. Francesc Fortuño: Beca predoctoral de projecte. Tesis defensada l'and 2017 amb el títol de: Franquisme i asociacionisme a la Catalunya rural: el Priorat (1939-1959).

Edgard Sansó: Beca predoctoral Martí Franquès. Realitza la tesi doctoral, dirigida per la Dra. Montserrat Duch, sobre la tercera via durant la Segona República.

Jordi Carrillo: Beca predoctoral de projecte. Realitza la seva tesis doctoral sobre la simbologia franquista de posguerra al món urbà.  Dirigida per la Dra. Montserrat Duch.