dijous, 10 de febrer del 2011

Ressenya del llibre de la Dra. Montserrat Duch i Meritxell Ferré "De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona 1939-1982" a la revista "Segle XX"

Tot seguit es reprodueix la ressenya que ha estat publicada per Carme Agustí Roca de la Universitat de Lleida de l'obra de la nostra Investigadora Principal, la Dra. Montserrat Duch i la becària del grup de recerca i estudiant de doctorat, Meritxell Ferré: De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982(2009). Tarragona. Cercle d'Estudis Històrics i Socials «Guillem Oliver» del Camp de Tarragona. A la Revista "Segle XX. Revista catalana d'Història" num. 3, 2010. Barcelona. Editorial Afers.


"Fer sentir les veus silenciades, les histò­ries femenines individuals que conformen la història de la ciutat de Tarragona des de la postguerra fins a la transició. Aquest és l'objectiu de la proposta de patchword de veus —evocant el terme encunyat per Alessandro Portelli— que proposen Montserrat Duch i Meritxell Ferré, ela­borada arran d'un projecte de recollida de memòria oral.

Les autores, historiadores de diferents generacions que comparteixen llocs co­muns personals i ideològics, selecciona­ren trenta-dues dones de diferent origen social i geogràfic, per bastir una obra que es recolza en fonts arxivístiques i hemerogràfiques, però molt especialment, en un amplíssim aparat bibliogràfic. Així, ens trobem amb un ventall de trajectòries di­verses, tant en l'àmbit laboral —treballa­dores del tèxtil, de la indústria tabaquera, mestres, infermeres, periodistes o mestres­ses— com pel que fa a la seva procedèn­cia —oriündes de la ciutat o la província, d'altres localitats catalanes o immigrades durant els anys cinquanta i seixanta— i al seu activisme cívic i polític —feministes, activistes culturals, militants antifranquistes, membres de sindicats o partits polí­tics. Uns perfils que són agrupats segons un criteri històric i biològic —les dones nascudes de 1910 a 1930, de 1930 a 1950 i de 1950 a 1970— i que, de manera molt suggerent, s'organitzen en deu capítols que manlleven els títols de diferents obres literàries o filosòfiques significatives per a cadascuna de les tres generacions ate­ses. Com reconeix Mary Nash al pròleg, «d'aquesta sàvia manera han teixit un al­tre patchwork de connexions simbòliques referencials entre l'univers de la creativitat femenina, el pensament feminista i les vi­vències de les successives generacions de dones aTarragona i el seu quefer històric».

En el llarg camí de la submissió vers l'exercici de la plena ciutadania, l'obra ens fa testimoniar el viratge diacrònic d'unes dones que parteixen de l'escenari de post­guerra, en què es rememoren uns models de dona i família que esdevingueren fona­mentals per a la consolidació del règim. A l'altra cara de la moneda, les referències a la carestia quotidiana, quan les dones pro­tagonitzaren les més diverses estratègies de supervivència com a obligades mantenidores del nucli familiar. També hi és viva la memòria de les experiències a la presó de dones de les Oblates i el record de les «dones de presos», víctimes de l'anomenada repressió subsidiaria. I hi és present el silenci, les paraules no dites sobre altres mètodes repressius.

Amb la irrupció de la segona genera­ció de dones, veiem com es mantenen els estereotips de «casada o monja», mentre els seus espais de socialització continuen essent fiscalitzats i els mitjans de comuni­cació imbuïts de la retòrica oficial. Sense oblidar el protagonisme de Secció Feme­nina o Acció Catòlica, que participaven activament en els instruments de control social de l'Estat i que obligaren a qui era objecte de beneficència a «arraconar les seves idees per poder posar un plat a la taula dels seus fills».


En les dècades dels anys seixanta i se­tanta, l'auge industrialitzador comportà l'arribada d'unes dones que visqueren el fenomen del barraquisme i les diferents problemàtiques que s'hi associen. Inseri­des, al seu torn, en uns ambients laborals androcèntrics, però ja imprescindibles per al desarrollismo, tot i les dificultats per fer-se sentir dins els sindicats, trobaren la manera de mobilitzar-se, com ho mostra l'experi­ència reivindicativa de les treballadores de Tabacalera o Valmeline durant els anys 70.

L'activitat pública de les dones de la tercera generació, que se sabien protago­nistes d'uns moments únics en la història del segle XX, va fer que moltes compa­ginessin una doble militància, la feminista i la d'oposició al règim; alhora que par­ticipaven del moviment civil catalanista configurat a l'entorn d'activitats com l'es­coltisme o iniciatives educatives i culturals progressistes. Paral·lelament, la consolida­ció del feminisme com a moviment social organitzat, donava lloc a diferents iniciati­ves que desplegaren una intensa activitat, com el Moviment de Dones de Tarrago­na, refós el 1979 en el Bloc Feminista de Tarragona, o la delegació de l'Associació Catalana de la Dona.

Amb un apartat final conformat per les autobiografies d'aquestes donasses —feminitzant els homenots de Pla—, es conclou una obra coral en què destaca especial­ment l'hàbil inserció de l'oralitat en una basta anàlisi històrica, que supera de molt els límits tarragonins per recórrer l'esde­venir històric català i espanyol de 1939 a 1982 en clau femenina."


Carme Agustí Roca. Universitat de Lleida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada