
Aquest llibre constitueix una història social de la «resistència ordinària» al Franquisme durant els anys seixanta i setanta, a partir de l'estudi de la dinàmica relació entre les formacions antifranquistes catalanes, la seva militància i la repressió exercida pels jutjats i el Tribunal d'Ordre Públic. La seva primera part se centra en l'anàlisi i interpretació de les actituds dels militants antifranquistes i en les formes que adoptava l'acció política en la seva relació amb la repressió policial i judicial. La segona part del llibre, a partir d'aproximacions monogràfiques, traça una panoràmica de conjunt de les principals organitzacions antifranquistes de Catalunya des del moviment obrer i estudiantil, fins al PSUC, les formacions socialistes, anarquistes i catalanistes, sense oblidar a l'esquerra revolucionària i l'independentisme.