Jornades 125è aniversari Biblioteca Pública Arús

 Hola,

Aquests dies s'estan celebrant les jornades en commemoració del 125è aniversari la Biblioteca Arús. Adjuntem el programa per si és del vostre interès. 

XII Congrés CCEPC

El XII congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana: l'associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes, es celebrarà els dies 6 i 7 de novembre a la Universitat Rovira i Virgili (Campus Catalunya) i al Centre de Lectura de Reus. El congrés tindrà tres àmbits, dedicats respectivament a "Associacionisme cultural, identitats i coneixement", "Associacionisme cultural i poders" i "Associacionisme cultural i sociabilitat". Comptarà amb la participació de diversos membres del grup.

Adjuntem enllaç amb més informació i el programa del congrés. 

http://www.ccepc.org/gestor/archives/449-Lassociacionisme-cultural-centra-el-XII-Congres-de-la-CCEPC.html

La Catalunya associada (1868-1938)

Ens complau informar-vos que ja es troba a les llibreries l'últim treball del grup ISOCAC: La Catalunya associada (1868-1938). 

Aquest és el resultat d'un procés d'investigació ambiciós sobre l'associacionisme català contemporani, un dels principals eixos de recerca del grup al llarg dels últims anys i que ha estat font de reconeixement amb la concessió de diversos projectes d'investigació. 

Sinopsis:

L'associacionisme català contemporani, amb una densa xarxa d'associacions i d'espais de sociabilitat, es caracteritza per tres aspectes: la diversitat (agrari, sindical, professional, cooperatiu, mutual, femení, educatiu, recreatiu, cultural, polític, religiós...); la fortalesa numèrica i distribució homogènia per tot el territori i la presència activa en la vida econòmica, política, social i cultural del país. Històricament, però, davant l'absència d'un Estat protector i l'avarícia del capital, les classes populars catalanes s'associaren i hagueren de lluitar per assolir una vida digna i, en alguns casos, per tranformar la societat. "La Catalunya associada", una investigació original i pionera, analitza i cartografia l'associacionisme i la sociabilitat a Catalunya entre 1868 i 1938 i en traça una imatge global i, alhora, sectorial, que va des del món rural fins al món urbà i que abasta el conjunt de les classes socials de la geografia catalana. 

Presentació a Madrid del llibre del Dr. Arnabat; Asociaos y seréis fuertes

El passat 20 de febrer el Dr. Arnabat va presentar la seva darrere publicació; Asociaos y seréis fuertes. Sociabilidades, modernizaciones y ciudadanías en España, 1860-1930. L'acte va tenir lloc a l'espai UNE de la llibreria del BOE i l'autor va estar acompanyat per Jean-Louis Guereña, catedràtic de la Université François Rebelais de Tours i Gerardo Pisarello, secretari primer de la taula del Congrés dels Diputats.

Participació del Dr. Arnabat al congrés 1820. La ilusión de la libertad

El Dr. Arnabat (URV-ISOCAC) va participar al congrés internacional "1820. La Ilusión de la Libertad. El liberalismo revolucionario en España y América en los años veinte", organitzat per la Universidad Pablo de Olavide (Sevilla) i la Inversitat Jaume I (Castelló) i celebrat els dies 10-12 de març a Sevilla.

En aquest congrés, el Dr. Arnabat va presentar la comunicació Ciudadanos en armas: la Milicia Nacional en Cataluña (1820-1823), on l'autor planteja un estudi sobre la Milícia Nacional a Catalunya a partir d'una consulta exhaustiva d'arxius locals que permet construir una visió àmplia de la seva formació, desenvolupament i actuació al llarg del territori català en defensa de la Constitució, així com el seu comportament en l'enfrontament entre liberals moderats i exaltats.

Participació del Dr. Arnabat al II Encuentro Internacional de Investigadores de la prensa andaluza (Cadis)

El Dr. Arnabat (URV-ISOCAC), va participar al "II Encuentro Internacional de investigadores de la prensa andaluza. Cultura, política y negocio en el periodismo de los siglos XVIII y XIX", organitzat per la Universidad de Cádiz (02-04 de març).

Dins d'aquest marc, el Dr. Arnabat va presentar la comunicació La prensa del Trienio Liberal en Catalunya, centrada en explicar l'eclosió periodística que es va donar durant aquest període, quan la premsa va exercir, més enllà de la funció informativa, una funció propagandística, de combat cultural i polític entre les diferents faccions del liberalisme i entre aquestes l'absolutisme. Així doncs, la comunicació es centra en analitzar el conjunt de la premsa a Catalunya, la seva diversitat ideològica i tipològica, la relació amb la vida política del Trienni a Catalunya i Espanya i el funcionament d'aquests diaris, els directos, editors, redactors i impremtes.

Converses sobre el franquisme III - Polítiques de memòria franquista

Avui, 11 de març, hem donat per finalitzades la 3a edició de Converses sobre el franquisme i la transició democràtica. Aquesta darrera conferència, titulada Polítiques de memòria franquista, ha comptat amb la participació de la catedràtica en història contemporània Montserrat Duch (URV-ISOCAC), IP del grup de recerca, i Jordi Guixé, professor de la UB i director fundador de l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM). La conferència, més enllà de tractar aspectes de difusió i perpetuitat de la memòria franquista, ha servit per posar de manifest les deficiències de la memòria històrica al nostre país. La Dra. Montserrat Duch ha centrat bona part de la seva ponència en explicar els aspectes més fonamentals i teòrics de la memòria franquista, mentre que el Dr. Jordi Guixé ha parlat d'exemples pràctics de recuperació de memòria històrica realitzats des de l'EUROM, així com les principals dificultats, problemàtiques i traves diverses, experimentades en primera persona pel propi conferenciant, qui des de la fundació del Memòrial Democràtic (2007), ha esdevingut un dels investigadors de referència en aquest camp d'estudi, tasca per la que ha estat reconegut a nivell internacional.